Ei... ja sabeu que el que compta no és quantes vegades caus, sino quantes vegades t'aixeques! Això té molt mala pinta, me pareix que hem perdut la Cosmos 1. Me sap greu perquè era una bona causa, i perquè una minúscula part de la missió la vaig pagar jo. Pareix que l'antic missil balistic intercontinental ex-soviètic Volna (amb base a un submarí) ha fallat i la càrrega útil no ha arribat a la òrbita prevista.
A la llarga (molt a la llarga) si volem sobreviure com a espècie ens haurem de moure. Els llocs no són eternament segurs, en general. Ja sé que falta molt, però és un objectiu prou important i impossible d'ignorar mentre continui la nostra existència i quedi qualque possibilitat de supervivència. Per tant... a aprendre dels errors i a intentar-ho fins que surti. Potser d'aquí molts milers d'anys ens recordaran amb afecte, o se'n riuran dels nostres intents primitius, o ens ignoraran completament, o no quedarà ningú per fer res de tot això. Però ara mateix la nostra responsabilitat és fer tot el que poguem tan bé com poguem per donar les primeres passes.
Res, a llegir una mica de Carl Sagan, que anima molt, i a seguir treballant :-)